Full de ruta per a prevenir els nous riscos laborals 4.0
Les Federacions Empresarials del metall, FEMEVAL, la fusta, FEVAMA, Unió de Mútues, l’Institut Tecnològic AIDIMME, Unimat Prevención i Valmetal han presentat en una jornada empresarial celebrada a València, l’estudi “Tecnologies emergents, què ha d’arribar?”, un treball en el qual analitzen els avantatges, els reptes i l’impacte de la incorporació en el món de la feina, de la Internet de les Coses (IoT), els exoesquelets, els drons, els cobots, la fabricació additiva i la realitat virtual i augmentada.
L’estudi té per objecte veure les oportunitats i riscos que sorgeixen de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies, així com servir de full de ruta per a les empreses, ja que proporciona vídeos, guies i infografies dels riscos laborals específics (fins ara desconeguts i inexplorats) de l’ús de cada un d’aquests habilitadors digitals. Així mateix, descriu els avantatges, les consideracions per a la seva implantació i els reptes i desafiaments per a gestionar el canvi en les empreses.
Entre els avantatges, les tecnologies de la indústria 4.0 permeten anticipar i preveure accidents laborals, facilitar la reincorporació després d’una baixa laboral, fabricar peces amb formes il·limitades o aprendre amb la simulació de situacions reals de treball. No obstant això, també comporten riscos, com els causats per culpa dels moviments repetits pels ritmes imposats, la reducció de descansos, la càrrega mental, la fatiga visual, la compressió de músculs o nervis, l’exposició a camps electromagnètics, i fins i tot nous riscos laborals que abans no existien com el tecnoestrès, la tecnofòbia o la tecnoadicció, entre d’altres.
L’estudi que s’ha presentat és la segona part del projecte “R-Evolució Industrial: Prevenció i reptes 4.0”, un projecte col·laboratiu amb el qual, segons ha explicat el president de Femeval, Vicente Lafuente, “pugem un esglaó per a sincronitzar-nos amb el ritme de l’avanç tecnològic i amb una prioritat: posar el focus en les persones perquè són la clau de l’èxit de la transformació digital”. Per a Lafuente, la fi de la transformació digital és la qual on “les organitzacions siguem més productives, més segures i més humanes. I això només ho aconseguirem amb un treball col·laboratiu, integrant la cultura de la gestió del canvi en l’ADN de les empreses i fent que les persones siguin les protagonistes de tot aquest procés”.
En aquesta mateixa línia, el director general de Treball Benestar i Seguretat Laboral de la Generalitat Valenciana, Gustavo Gardey, ha felicitat la iniciativa d’aquest estudi com a “l’expressió del nou model productiu de la indústria 4.0 amb el qual es busca produir més, ser més competitius, produir amb més qualitat, amb més drets, amb menys accidents i de forma segura”. A més, ha anunciat que “impactarà en el marc regulador i en la negociació col·lectiva dels pròxims convenis laborals per assegurar que les noves formes de producció no perjudiquin els drets dels treballadors”.
Per la seva banda, el director general d’Unimat Prevención, Ignacio López-Lapuente ha fet referència als riscos psicosocials que la indústria 4.0 pot provocar en els treballadors. “La incorporació de la tecnologia a la indústria va molt de pressa i és imparable, i pot generar inquietuds i problemes. Per aquest motiu, en l’àmbit laboral hem de desenvolupar tècniques per a evitar-los”, i ha aclarit que “hem de treballar en la formació i en la gestió de l’estrès, sense oblidar que la persona està al centre de l’evolució, i això mai pot canviar”.
En l’estudi s’ha analitzat cada tecnologia individualment per a generar tres tipus de materials divulgatius: guies específiques, vídeos i infografies.
DRONS
S’utilitzen en l’agricultura de precisió; en gestió forestal sostenible; per a la prevenció, detecció i gestió d’incendis; seguretat viària; en estudis geològics i climatològics per a preveure la ruta d’un huracà, per exemple; i en la indústria per inspeccionar grans infraestructures, intralogística i inventaris, control de qualitat d’aire i aigua o prospeccions geofísiques.
Els seus avantatges són: fàcil maneig i versatilitat, absència d’infraestructures aeroportuàries i possibilitat de vol nocturn, així com menor cost i accés a llocs remots. El fet d’operar sense tripulació permet a més, realitzar operacions arriscades per apropar-se més a l’objectiu de manera precisa, segura i eliminant riscos associats a la ubicació.
Entre els potencials riscos hi poden haver: cops, caigudes d’objectes i materials sobre les persones, caigudes de l’operador, contacte amb bateries de liti, talls amb hèlixs, fatiga visual, càrrega mental, sobreesforços i postures forçades; així com els derivats de treballs en alçada o en espais confinats o reduïts; o exposició a camps electromagnètics pel manteniment d’antenes, per exemple. Respecte als reptes es vol aconseguir: un vol integrat amb la resta d’aeronaus, la integració amb la intel·ligència artificial i una major autonomia de bateries.
COBOTS
Els seus avantatges són: flexibilitat davant canvis productius, programació i manipulació fàcil, personalització de la producció i desenvolupament de treballs col·laboratius.
Els seus riscos poden ser derivats de la interacció humana amb el robot pels contactes mecànics, els moviments repetits pel ritme imposat pel cobot, i els sobreesforços i postures forçades. Es preveu, així mateix, l’aparició de nous riscos com el control gestual, possible causant dels TME o sistemes amb grans exigències visuals o de càrrega cognitiva. I riscos psicosocials derivats dels canvis d’organització de la feina com l’augment del ritme o la reducció dels descansos i la càrrega mental per l’augment en demandes en terminis, quantitat i/o qualitat de producció.
Entre els reptes es preveu abordar en les empreses la integració d’aquesta tecnologia amb anticipació i mitjançant un procés de gestió del canvi per evitar la incertesa, rebuig o recel de les persones treballadores davant els processos d’automatització.
EXOESQUELETS
Són una mesura preventiva tècnica, encara no considerada com a EPI. La seva implementació comportarà una reducció d’esforços, per exemple, d’esquena (disminució del 10-40% en músculs lumbars) i de membres superiors (reducció de 50% a l’espatlla).
Entre els seus avantatges es destaquen: l’assistència en tasques de càrrega, facilitar la reincorporació després de baixes laborals, disminució de l’absentisme i la rotació de personal; i igualaran les diferències en capacitats físiques i reduiran els trastorns musculoesquelètics.
Els riscos són: xocs per escassa maniobrabilitat, caigudes per desequilibris, incomoditat tèrmica, i rascades per culpa del seu ús, compressió de músculs o nervis, riscos higiènics per compartir els equips, augment de la càrrega física i del ritme cardiovascular pel pes de l’exoesquelet, i l’estrès que poden entorpir els moviments.
Els exoesquelets presenten uns reptes encara per abordar, ja que no són vàlids per a totes les persones i encara no hi ha estudis sobre el seu efecte a llarg termini.
IoT
La Internet de les Coses és una oportunitat perquè les empreses millorin el seu acompliment en PRL mitjançant noves pràctiques basades a mesurar i “monitorar” gran quantitat de paràmetres d’utilitat.
Els seus avantatges són: automatitza la vigilància de l’ús dels EPI i avalua la seva efectivitat real, genera processos d’actuació immediata (identificació de situacions perilloses, emissió d’avisos i alertes, activació o inhibició d’equips o processos, etc.), millora els temps de resposta en gestió d’emergències, i afavoreix una prevenció predictiva en anticipar-se i preveure accidents laborals i avaries a través de l’anàlisi de dades.
FABRICACIÓ ADDITIVA
Aplicada per a prototips, fabricació d’estructures de base de productes, de motlles o de peces finals. Entre els seus avantatges hi ha la reducció de temps de fabricació, costos i materials; elimina les restriccions geomètriques perquè es pot fabricar gairebé qualsevol cosa, es poden crear peces més lleugeres i s’eliminen els riscos de fabricació en planta a gran escala.
Els riscos més destacables són higiènics per exposició a substàncies nocives o tòxiques (triàcids, resines, polímers, poliuretans termoestables, pintures, fibra de vidre, resines irritants, etc.) o en pols, gasos o productes químics, explosió o projecció de partícules.
Entre els reptes d’aquesta nova forma de fabricar s’exigeixen nous mètodes de disseny de peces que han de combinar aquestes dues disciplines. Així mateix, en l’actualitat, la varietat de materials que poden ser processats amb tecnologies de fabricació additiva és limitada. Per això, el desenvolupament de nous materials és clau per poder introduir aquestes tecnologies en la indústria. Entre ells, materials intel·ligents que canvien de propietats en diferents condicions de l’entorn com els biomaterials.
REALITAT VIRTUAL I REALITAT AUGMENTADA
Les seves aplicacions es destinen, entre d’altres, a la formació (entrenament realista, interacció en temps real, possibilitat de repeticions, simulació de riscos sense perill); màrqueting (visualització del producte en l’entorn final amb l’absència del producte físic); entreteniment (experiències immersives i interactivitat en xarxa); indústria (visualització d’informació just a temps en processos i equips de treball, manteniment i teleassistència mitjançant guiat expert en remot per evitar desplaçaments innecessaris) i rehabilitació física (exercicis de ludificació i possibilitat de mesurar paràmetres).
Els seus riscos són: xocs, caigudes, fatiga visual, sobreesforços al coll, marejos, desorientació, addicció o riscos higiènics per haver compartit dispositius. Respecte els reptes, es troben en els derivats de la privacitat i l’assegurament de les dades. D’altra banda, la millora de les recreacions virtuals evitarà marejos o sensació de fatiga a l’usuari.
R-Evolució Industrial: Prevenció i reptes 4.0 és un projecte viu en constant evolució. Cal recordar que la primera fase es va centrar a abordar els riscos transversals derivats de l’ús de les tecnologies habilitadores en l’entorn de treball de les organitzacions, així com en definir els reptes i desafiaments que suposen per a les empreses.
Tota la informació i materials del projecte (vídeos, infografies i guies) estan disponibles a la web: www.prlcuatropuntocero.es
