Sortir al carrer fotoprotegits, una de les principals mesures per prevenir les cremades de la pell després de mesos de confinament. L’exposició a la radiació ultraviolada és el principal factor de risc dels tumors cutanis.
«Després de més de dos mesos confinats, tenim un major risc de sofrir cremades provocades pel sol, donat i que la nostra pell està menys acostumada a la llum ultraviolada i per això és encara més recomanable prendre les precaucions necessàries, protegir la pell i emprar cremes protectores».
Així ho ha manifestat la Dra. Mariela Salazar, metgessa especialista en Vigilància de la Salut d’Unió de Mútues, amb motiu del Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, que se celebra demà, i l’objectiu de qui és informar i conscienciar la població sobre aquesta malaltia i la importància de prevenir els tumors cutanis.
Segons l’OMS, el càncer de pell és la forma més freqüent de càncer a tot el món. A Espanya es diagnostiquen més de 78.000 nous casos anualment, dels quals el 95% (75.000 afectats) són càncer de pell no melanoma i el 5% (4.000 afectats) són casos de càncer melanoma.
Amb el lema Protegeix la teva pell, Unió de Mútues s’uneix a aquest dia mundial i reforça la prevenció i estimula la protecció enfront de la radiació ultraviolada amb la divulgació d’una sèrie de mesures que cal tenir en compte sempre, però que, enguany, coincidint amb la finalitat del confinament, és necessari extremar. D’aquesta manera, la Mútua ha editat i ficat a la disposició d’empreses mutualistes, treballadors protegits i adherits, divers material, cartelleria, infografía i fitxes informatives on explica les mesures claus per prevenir el càncer de pell.
Donat i que la desescalada està coincidint amb els mesos de més sol, la Dra. Salazar ha fet una crida perquè «en la nova normalitat no oblidem l’ús de les mascaretes però tampoc oblidem posar-nos la protecció solar».
El principal factor de risc per al càncer de pell –melanoma o no melanoma– és la radiació solar, concretament la radiació ultraviolada (UV). Si bé el 5% dels càncers de pell són melanomes, aquest tipus de tumor, per la seva capacitat de generar metàstasi, és més agressiu, perillós i el responsable d’aproximadament el 90% de les morts produïdes pel càncer de pell a tot el món.
En aquest sentit, la metgessa especialista ha assenyalat que després de tants dies a casa i com que cal activar la síntesi de la vitamina D, hi ha prou amb «una exposició al sol moderada de braços o cames durant 20-30 minuts al dia», a més d’incorporar en la dieta aliments rics en vitamina D, «com salmó, tonyina, verat, lactis o alvocat».
Així mateix, entre les principals mesures a seguir, la Dra. Salazar ha destacat evitar l’exposició al sol, almenys entre les 11:00h i les 16:00h, resguardar-se a l’ombra, vestir roba protectora, usar factor de protecció SPF 30 o 50, així com utilitzar ulleres de sol tancades als costats que donin una protecció contra les radiacions ultraviolades A i B.
També, per a un diagnòsitic precoç, aconsella l’autoexploració de la pell atenent, especialmente, a la A d’asimetria de les pigues o taques de la pell; B de vores de base irregular; C del color, D de diàmetre i E d’evolució, és a dir, controlar canvis en la lesió.
Alteració de la pell per l’ús de mascaretes en la nova normalitat
També respecte a la nova normalitat amb la progressiva incorporació als llocs de treball i l’obligatorietat de portar mascareta, l’especialista d’Unió de Mútues ha assenyalat que el suor i la fricció de les mascaretes pot provocar danys per pressió en diferents punts de la cara, com a nas, galtes o orelles. Com a resultat poden donar-se erosions en la pell i conduir a una possible infecció. Per tant, abans de posar-s‘hi mascareta és recomanable «aplicar en els punts de pressió o frec una crema barrera una estona abans».
A més, l‘ús de mascaretes afavoreix la deshidratació per l’escassa ventilació i la humitat retinguda fa que el porus es dilati i que l’aigua transepidèrmica s’escapi. Aquesta elevada humitat juntament amb la saliva retinguda a l’interior de la mascareta afavoreix el creixement de microorganismes, amb el que poden aparèixer o agreujar-se patologies com a acne, rosàcia o psoriasis, ha conclòs l’especialista.
