El concepte de salut ha guanyat un significat més complet, de manera que, actualment, engloba la salut física i també la salut mental i emocional, incloent dimensions com la autoaceptació, les habilitats socials o la percepció de control sobre el que succeeix al nostre voltant.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com: «Un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties».
S’entén el benestar com l’estat de la persona en el qual es fa sensible el bon funcionament de la seua activitat somàtica i psíquica. És un estat subjectiu que està íntimament vinculat a l’estat de satisfacció personal i a la felicitat.
Benestar psicològic
Així, el benestar psicològic és el desenvolupament de les capacitats i el creixement personal, en què l’individu mostra indicadors de funcionament positiu, en definitiva, el desenvolupament del vertader potencial d’un mateix. Engloba un conjunt de sensacions que fan referència a com jutgem la nostra vida a nivell global.
A més, no està necessàriament relacionat amb experimentar situacions plaents o amb satisfer els nostres desitjos personals, perquè això seria una cosa passatgera, sinó amb un conjunt de dimensions més àmplies.
Els atributs de les persones amb major felicitat estan principalment relacionats amb el tindre una vida plaent, compromesa i amb un significat positiu (Seligman, 2003).
Claus del benestar psicològic
Intel·ligència emocional
Les persones emocionalment intel·ligents són més optimistes, tenen més autoestima i tenen més capacitat d’empatia, la qual cosa contribueix a millorar el seu benestar psicològic. Les persones que saben identificar les seues emocions se senten més satisfetes amb si mateixes i, per tant, senten major benestar a nivell general.
Avaluació de les emocions positives
L’autoavaluació del benestar psicològic inclou elements cognitius (interpretacions, valoracions cognitives, reflexions, pensaments positius o negatius), així com l’experiència subjectiva de reaccions i estats emocionals que sentim en la nostra vida quotidiana relacionats amb el balanç de la nostra existència referida a un període recent (afecte positiu o afecte negatiu).
Si en aquest període recent sentim un alt nivell d’afecte positiu, significaria que experimentem cert grau d’entusiasme, energia, alerta, interés i alegria pels nostres projectes i la seua realització; mentre que un baix afecte positiu indicaria més aviat cansament, letargia i fatiga (un balanç ben diferent).
Si la nostra autovaloració assenyala un alt afecte negatiu, predominarien els sentiments (fruit d’experiències emocionals repetides) de temor, nerviosisme, ira, culpa; mentre que el baix afecte negatiu suposaria un estat de baixa activació, calma i serenitat. L’ansietat s’associa un estat d’alt afecte negatiu (temor), sense tot just relació amb l’afecte positiu, encara que pot haver-la en alguna ocasió (alerta, interés).
L’autovaloració de la qualitat de vida inclou la valoració que cada persona té sobre la seua pròpia vida, la seua capacitat funcional, la seua capacitat per a desembolicar-se en el mig (d’acord amb el seu entorn físic, el seu nivell econòmic, la seua salut física i psicològica o les seues relacions socials), les seues aspiracions, els seus assoliments, etc.
TEST D'AUTOAVALUACIÓ
Avaluació de les emocions positives – L’Escala d’Afecte Positiu i Negatiu (PANES, Watson, Clark i *Tellegen, 1988)
Respon a les següents preguntes indicant en quin grau et sents d’aqueixa forma just ara, és a dir, en el moment present. Per favor, llig cadascuna amb deteniment i marca l’opció que, en cada cas, s’ajuste millor.
| Emoció | Gens o molt lleugerament | Una mica | Moderadament | Bastant | Molt |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. Interessat/da per les coses | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 2. Angoixat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 3. Il·lusionat/da-Emocionat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 4. Afectat/da-Disgustat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 5. Fort/a-Vigoròs/a | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 6. Culpable | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 7. Espantat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 8. Agresiu/va-Hostil | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 9. Entusiasmat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 10. Satisfet/a amb sí mateix/a | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 11. Irritable | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 12. Despert/a | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 13. Avergonyit/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 14. Inspirat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 15. Nerviós/a | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 16. Decidit/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 17. Concentrat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 18. Agitat/da | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 19. Actiu/va | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| 20. Poruc/a | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Interpretació de resultats
L’Escala d’Afecte Positiu i Negatiu (PANES, Watson, Clark i Tellegen, 1988) mesura l’estat emocional en un determinat període de temps (les instruccions poden indicar: actualment, hui, fa uns dies, fa unes setmanes, en l’últim any, o en general), mitjançant 20 preguntes i permet obtindre dues puntuacions independents: una puntuació en afecte positiu i una altra en afecte negatiu, la correlació del qual és nul·la.
Una puntuació en l’escala afecte positiu superior a 36 punts seria pròpia d’una persona que experimenta un alt estat emocional positiu: bon estat d’ànim, entusiasme, satisfacció, etc.
Mentre que una puntuació en l’escala d’afecte negatiu igual o inferior a 14 punts en home i 15 en dones indicaria un sota estat emocional negatiu: disgust, culpa, enuig, nerviosisme, etc.
Material de suport
